Activitat 38. Les parts de l'ànima i la seva relació amb l'Estat

Aquest fragment de Plató pertany a la seva obra titulada República, i parla sobre un dels principis de les persones que és l’ànima, les seves parts, i la relació que guarden aquestes amb unes determinades virtuts. Podem dividir el text en tres parts a partir de les tres intervencions que realitza Sòcrates.

Plató parteix de la idea que l’ànima es troba dividida en tres parts: la part racional, la part irascible i la part concupiscible, i cadascuna d’aquestes està correlacionada amb una virtut a través de la qual podem assolir el màxim bé per a l’ésser humà, que és la felicitat. La saviesa o prudència està unida a la part racional, el valor està unit a la part irascible, i la temprança està unida a la part concupiscible. Per tant per a cada part de l’ànima hi ha una virtut corresponent, sumant un total de tres virtuts. Tot i que hi ha una quarta virtut que harmonitza i equilibra les altres tres, i aquesta és la justícia.

En la primera intervenció Plató, mitjançant la figura de Sòcrates, fa referència principalment a la virtut de la justícia, esmentant que únicament les persones seran justes quan cadascuna de les parts que la componen, és a dir les parts de l’ànima, realitzin la tasca que li pertoca, adaptant-se així als límits que estableix el filòsof.

En la segona intervenció Plató introdueix ja elements de la seva teoria política sobre l’estat perfecte, vinculant estretament les parts de l’ànima amb els càrrecs exercits per les persones dins la societat. Mitjançant una pregunta indirecta el filòsof evoca l’estructuració que ha de mantenir la societat i la seva relació amb l’ànima, en que la part racional és la que ha de governar, a causa de la seva saviesa, prudència i previsió que utilitzarà per guiar i adoctrinar a la ciutadania i buscar el bé comú. Per tant relaciona la figura del governant amb els filòsof, que és l’únic que ha estat en contacte amb les idees i el coneixement, i està preparat per governar. Així mateix és la part irascible la que esdevindrà l’aliada de la racional i representa als súbdits que estan al servei i disposició del governant, o sigui als guerrers.

En la tercera i última intervenció de Sòcrates, el filòsof es refereix a les dues parts esmentades anteriorment com les més properes al coneixement, a la veritat i a les idees, i com estan instruïdes en el bon camí han d’imposar-se a l’última part que és la concupiscible, representada per la major part de la població, persones ignorants que es mouen principalment per la set d’egoisme i avarícia dels béns personals. També diu que s’ha de vigilar cuidadosament i controlar a aquesta part concupiscible, encarnada per la gran majoria de ciutadans, és a dir els governats, per tal d’evitar que hi hagin possibles revoltes, canvis en el govern, tots impulsats pels desitjos de riquesa, plaers i béns personals. Finalment Plató acaba dient que aquesta part concupiscible no pot regnar de cap de les maneres, ja que en el poder exerciria una esclavització i repressió sobre els altres, donaria lloc a formes de govern inapropiades, i es desviaria del principal objectiu que és assegurar i aconseguir el bé comú a la societat. Per tant únicament el filòsof que és qui realment està preparat per a aquesta funció és qui ha de governar i de qui és vertaderament el càrrec de cap d’estat, un estat orientat cap a la perfecció.

Podem relacionar la teoria de plató sobre l’ànima amb la teoria pitagòrica d’aquesta mateixa , que defensava també la seva existència i immortalitat i que va esdevenir una gran influència per a Plató.