Activitat 31. Comparació entre Empèdocles i Anaxàgores

Els dos filòsofs van viure durant el segle V a.c i pertanyen al grup dels presocràtics pluralistes, és a dir que defensen l’existència de més d’un principi. Tot i que van desenvolupar les seves tesis filosòfiques per separat sense adonar-se van posar en comú diversos punts que són presents en ambdues teories, encara que també hi ha molts altres punts en els quals no s’hi assemblen gens. Per a poder comparar els dos filòsofs primer de tot veurem de manera resumida els pilars sobre els quals es recolzen les seves teories:

• Empèdocles: Segons ell són quatre els elements que formen el principi de tot el que existeix (aire, terra, foc i aigua). La multiplicitat dels éssers de la naturalesa s’explica gràcies a la mescla i a la separació d’aquests elements, que sempre romanen per molt que les coses canviïn. Són els principis d’amor i odi els motors del món, l’origen d’allò que uneix o desuneix la naturalesa, de manera que el primer uneix i el segon separa.

• Anaxàgores: Segons ell tots els éssers es componen d’unes llavors que va anomenar homeomeries, i allò que defineix a un ésser determinat són les homeomeries que predominen en ell. Aquestes homeomeries són eternes i immutables, qualitativament diferents, poden dividir-se infinitivament, ... però hi ha una cosa que no tenen, moviment. És per això que necessiten un element extern que afavoreixi que aquestes llavors comencin a barrejar-se, i aquest és el nous.

Un cop estudiades les teories d’ambdós filòsofs podem observar com tots dos parteixen de la base de que no hi ha únicament un principi, sinó més d’un (pluralistes). Tot i que mentre que Empèdocles manté que els principis són els quatre elements, Anaxàgores parteix de les homeomeries com a principis, per tant les seves teories ja segueixen camins diferents, però mantenen la mateixa idea. A més tots dos afirmen que els principis, siguin quins siguin, s’uneixen i se separen, i d’aquesta manera donen lloc al naixement de les coses o a la desaparició d’aquestes. També una de les característiques que ambdós filòsofs incorporen en les seves teories és l’eternitat i la immutabilitat, de manera que tant els quatre elements com la infinitat d’homeomeries romandran per sempre i mai es modificaran, ho faran els éssers derivats i sorgits a partir d’aquests, però els principis no. Un altre aspecte en el qual es diferencien ells dos filòsofs és el punt de vista que tenen sobre els principis, així com Empèdocles va explicar la constitució dels éssers des del punt de vista quantitatiu (els quatre elements), Anaxàgores ho farà a través de l’aspecte qualitatiu, en el sentit de que no són quatre les partícules constitutives, sinó infinitats. Finalment cal destacar que ambdós filòsofs són autors d’unes teories molt respectables i dignes d’admiració, i la característica més comuna que tenen aquests dos homes és l’anhel per cercar l’autèntica veritat sobre el principi de les coses, tema que ni dos mil anys més tard encara som capaços de descobrir.