Activitat 36. Ciència (episteme) i opinió (doxa)

Aquest text pertany a un fragment del llibre V de l’obra de Plató titulada República, escrita durant la seva etapa de maduresa, i que principalment fa referència als dos graus del coneixement sobre els quals es fonamenta la seva teoria d’aquest.

Plató parteix de la teoria en la qual el coneixement es basa en dos conceptes elementals, l’opinió i la ciència, és a dir que hi ha dos graus del coneixement. El primer es basa en les coses particulars, els objectes sensibles i per tant no esdevindrà un coneixement fiable ja que manca d’objectivitat i validesa universal, mentre que el segon es basa en les idees i resultarà el foment i la base del coneixement.

En aquest context, i tal com diu el text, és el personatge del filòsof qui és capaç d’assolir el coneixement de les idees a través de la ciència, i qui arriba a la vertadera essència de les coses, per tant per la seva saviesa pura podem dir que la seva forma de conèixer és el saber. Plató diu que les persones normals i corrents no són capaces de realitzar tals fites, ja que únicament poden percebre les coses en la seva aparença, partint d’opinions subjectives, i per tant la seva forma de conèixer serà l’opinió. Sí que és cert que els humans observen bellesa i qualitats positives en les coses ja que els objectes sensibles que capten són una còpia i imitació de la seva corresponent idea del món intel·ligible, però que el do i la capacitat de veure les coses en la seva autèntica essència, veure les idees tal com són, això únicament els filòsofs ho poden realitzar, dels quals n’hi ha ben pocs. La tasca d’aquest serà, per tant, educar i guiar a la resta d’éssers humans que viuen, com diu, dormint i són ignorants, i per mitjà de l’adoctrinament podran passar de l’opinió a la ciència, podran despertar finalment i veure la veracitat de les coses i assolit d’aquesta manera el món intel·ligible.

Tot i que presentant una teoria diferent, Heràclit va esmentar en la seva filosofia un tret que caracteritza als homes i que Plató en aquest fragment també ho evoca, la ignorància dels homes. El filòsof d’Efes va esmentar que els homes esdevenien ignorants ja que realitzaven la seva vida diària preocupant-se únicament pels aspectes que els envoltaven, sense adonar-se de l’existència del lógos, per tant tan sols tenien en compte els objectes i elements sensibles del seu voltant. Plató també adopta una actitud crítica davant els homes i així mateix els anomena ignorants, ja que no poden conèixer les coses tal com són realment, no poden arribar a la seva essència i necessiten l’ajuda d’un personatge savi que els adoctrini i els condueixi cap al coneixement vertader, és a dir el de les idees.

També podem relacionar la figura del filòsof guiador i adoctrinador que Plató esmenta en el text amb el propi Sòcrates, ja que aquest fonamenta tota la seva filosofia en el diàleg, que és el mitjà a través del qual el filòsof ha d’educar a les persones per conduir-les cap al món de les idees, utilitza per tant la dialèctica. A més també podem relacionar amb aquest context la ironia socràtica ja que aquests homes que són incapaços de captar les coses en la seva essència i arribar a la veritat, per tant el filòsof els haurà de convèncer de la seva ignorància perquè se n’adonin que són limitats i puguin començar a aprendre. El mateix Sòcrates va anar descobrint progressivament la veritat que els altres porten al seu interior, va donar llum a les idees, intentant despertar coneixements que ja tenen en el seu interior les persones partint del punt 0 o ignorància.

Sòcrates evoca que les persones tenen els coneixements en el seu interior però els han d’anar despertant, i això es pot relacionar amb el record o reminiscència de Plató, segons el qual les persones compostes d’ànima, posseïm en el nostre interior tots els coneixements, ja que l’ànima abans de caure en el món sensible ha vist i ha entrat en contacte amb les idees. Quan aquesta ànima entra en els homes s’oblida de totes les idees, tot i que aquestes es troben latents, i esdevenen idees innates de les persones que es poden anar recordant mitjançat el record o la reminiscència. Per tant les persones podem assolir de nou el coneixement a través del contacte amb les coses o bé, a través de la dialèctica, que en aquest cas seria amb el filòsof adoctrinador de Plató.