Activitat 34. Comentari del fragment del mite de la caverna

Aquests textos de Plató pertanyen a la seva obra coneguda com a República, i es troben dins de llibre VII. Es tracta principalment d’un diàleg entre Sòcrates i Glaucó, i fa referència al mite de la caverna i la significació que té aquest amb la dualitat de mons que defensa el filòsof: el sensible (coses) i l’intel·ligible (idees).

Plató ens exposa un cas en el que uns individus es troben presoners a l’interior d’una caverna. A l’entrada hi brilla una forta llum enlluernadora, i a l’interior de la caverna hi ha un foc que il·lumina l’estança. Aquests homes estan lligats de cap a peus i únicament poden mirar cap a la paret, on veuen reflectides, gràcies al foc, unes ombres de diferents tipus d’homes transportant objectes fets amb tota mena de materials. Per als presoners aquelles imatges d’ombres que perceben són l’autentica realitat, ja que tota la vida les han estat veient fins arribar al punt que consideren que allò que observen és real, sense tenir en compte que són simples projeccions d’imatges de la autèntica realitat.

Tot seguit el filòsof estableix una relació de versemblança entre l’interior de la caverna i el món sensible de les coses particulars i concretes, i també relaciona el foc que il·lumina la cova i el sol, és a dir l’astre principal del sistema solar. D’aquesta manera Plató expressa que els éssers humans a través de la realitat en la que vivim, no podem arribar a percebre ni l’autèntica veracitat ni la totalitat de les coses, ja que aquestes únicament són ombres, reflexes, del que són realment, i pertanyen al món intel·ligible, que esdevindria l’exterior de la caverna on la llum encegadora equivaldria al bé. El bé representa la meta a aconseguir, l’última fita a la qual s’ha d’arribar, i que esdevé la base de tot en ambdós mons.

Seguint l’exemple de la bellesa, a l’interior de la caverna tan sols podrien percebre quelcom bell així com les persones ho percebem a través dels sentit en la nostra realitat material, però a l’exterior de la caverna, és a dir a la realitat universal, eterna, immutable i necessària pròpia del món intel·ligible, hi és present la vertadera idea de bellesa, la entitat extra mental que té existència objectiva. Per tant aquí es pot evidenciar la diferència entre els dos mons proposats per Plató i la incapacitat de l’ésser humà per accedir al de les idees.

Plató també compara el camí des de l’interior de la caverna amb l’ascens de l’ànima humana, un tema que és molt present a la teoria platònica, sobretot dins de l’àmbit dels aspectes antropològics.

Finalment podem concloure que les persones no som res més que simples presoners d’aquest món, en el qual no podem arribar a percebre l’autenticitat dels conceptes i de les coses, ja que pertany a un àmbit molt més complex que el material i tangible. Tot i que si algú pogués aconseguir alliberar-se de les cadenes que el mantenen presoner i pogués sortir de la caverna i veure el món exterior, que passaria ? Es tornaria boig amb la autèntica realitat acostumat ja a les ombres d’aquesta, assoliria el vertader i pur coneixement ? La complexitat de les coses és molt gran i davant d’aquests fenòmens la increïble ment dels éssers humans esdevé insignificant.