Activitat 37. El coneixement racional

Aquest text de Plató pertany a la seva obra titulada Cràtil, escrita en la etapa de maduresa de l’autor, i fa referència al coneixement i la seva existència.

Plató diu que resulta impossible que fins i tot el coneixement existeixi, ja que totes les coses canvien contínuament, adoptant noves formes i conceptes, per tant el que avui és d’una manera demà canvia i ho és d’una altra. Per tant a causa d’aquest canvi perpetu en les coses ni tan sols el coneixement existeix, no podem captar el coneixement en sí. Tot i que aquesta concepció que evoca el filòsof pertany al món sensible de les coses concretes, la còpia realitzada pel Demiürg a partir de l’altre món, l’intel·ligible de les idees. Al igual que en aquest món sensible resulta impossible arribar al coneixement, captar la bellesa i les vertaderes qualitats de les coses, és en el món intel·ligible on romanen les idees en sí i on es troba l’essència dels objectes copiats, i és en aquell món on sí que podríem arribar a assolir el coneixement, degut a la seva perdurabilitat i eternitat.

Aquesta concepció de Plató es pot relacionar perfectament amb la teoria d’Heràclit d’Efes, qui sostenia que totes les coses canvien i flueixen, és a dir que res no roman. Segons evocava el filòsof, tots aquests canvis estan regulats pel lógos, que esdevé la raó universal, la mesura dels canvis. Per tant ambdós filòsofs es mostren partidaris de defensar el canvi i el flux de les coses, tot i que Heràclit únicament feia referència al món sensible i Plató esmenta que existeix un altre món on les idees romanen sempre igual, i és en allà on existeix el coneixement.