Activitat 30. Comentari del fragment de Parmènides

Aquest text de Parmènides d’Elea resum perfectament els pilars bàsics de la seva teoria filosòfica, que tracten principalment sobre l’ésser.

El filòsof defensa que només hi ha una qüestió clara i indubtable que podem afirmar sense cap por d’errar: l’ésser és. Parmènides es refereix a aquest ésser com al tot, o sigui a l’Univers en general, el món existent i el conjunt de les coses reals físiques, en el qual els humans no som res més que simples ens, coses individuals. Parmènides qualifica a l’ésser d’únic, immòbil i sense fi, en el sentit de que aquest no canvia mai, sinó que són els seus integrants els que es van modificant al llarg del temps, però el tot sempre es manté fixa i immutable. També parla sobre l’origen de l’ésser el qual no en té, ja que perquè sorgeixi quelcom ha d’aparèixer d’algun lloc, i del no-res no en pot sortir res. Per tant, segons ell, resulta impossible que l’ésser hagi estat creat i d’aquesta manera se’l qualifica d’etern, no té naixement ni fi, sempre ha estat i sempre serà. Resulta lògic deduir que el no-ésser no pot ser ésser ni pot ser pensat, ja que pertany al no-res, no té cap manera de crear-se d’un lloc que no hi és, el qual no té forma. Així com l’ésser tampoc pot passar a no-ésser perquè d’allò que ja existeix, que té una composició i una matèria corpòria, no pot passar a quelcom que resulta impossible d’imaginar ni que no existeixi. Finalment podem concloure que Parmènides tenia en ment una visió molt global i immutable de la realitat, la qual no canvia mai. L’ésser no canvia, ha estat i serà sempre el mateix, som nosaltres els ens els que estem sotmesos a transformacions contínues, però cap d’aquestes farà que l’ésser arribi a desaparèixer fins i tot encara que la raça humana i la Terra desapareguin, perquè com hem dit anteriorment, de l’ésser no és pot passar al no-ésser, i a l’inversa.