Aquest fragment pertany al llibre IV de la República de Plató, escrit durant la seva etapa de maduresa, i tracta principalment de la virtut de la temprança, corresponent a la part concupiscible de l’ànima. Plató diferencia la virtut de la temprança de les altres dues que són el valor i la saviesa, i que pertanyen a la part irascible i la part racional de l’ànima respectivament. Segons diu, aquestes últimes es troben ubicades en els seus llocs corresponents dins l’estat ideal dissenyat pel filòsof, i els hi atorguen, als individus als quals els hi pertoca, uns trets i unes característiques específiques. Però diferencia la temprança com un valor més generalitzat, que és present per tota la ciutat, tot l’estat, i que afecta a tots i cadascun dels individus que la habiten, independentment dels seus atributs d’intel·ligència, força, riquesa, etc. Per tant podem dir que la temprança es la virtut harmònica, que impulsa a tots els habitants, governants i governats, a posar-se d’acord per establir i regular les pautes per a la convivència i les funcions de cadascú, amb la finalitat d’aconseguir l’equilibri dins la societat.
Podem relacionar la concepció de l’estat ideal de Plató amb el pensament del teòleg i escriptor anglès Tomás Moro, qui va dissenyar, a la seva obra Utopia, una comunitat fictícia amb ideals filosòfics i polítics, entre d’altres, diferents de les comunitats contemporànies de la seva època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario