Activitat 25. Comparació entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil

Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

Va escriure els primers tractats sistemàtics d'ètica, en els quals exposa allò que explica el comportament moral de les persones.

La seva teoria ètica defensa que el fi últim de l'ésser humà, la qual cosa explica el seu comportament moral, és aconseguir la felicitat. (felicitat és eudaimonía en grec, d'aquí el terme eudemonisme per referir-se a la seva ètica).

Aristòtil sosté que tots els éssers humans desitgen, per naturalesa, ser feliços, però és evident que pocs ho aconsegueixen. La principal raó és que prenen decisions equivocades i confonen la felicitat amb l'ambició personal, la riquesa o el prestigi.

Per no equivocar-se, Aristòtil creu que cal fer ús de la raó i no triar l'opció més beneficiosa a primera vista, sinó la més prudent, la que se situa en el terme mitjà entre l'excés i el defecte. ... Així, la persona prudent decideix, sense covardia ni temeritat, la qual cosa és millor per al conjunt de la seva vida i no el que li convé en el moment.

Epicur

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Una altra de les aportacions de l'ètica grega és l'hedonisme d'Epicur.

Aquesta teoria defensa que el fi últim de l'ésser humà és aconseguir la felicitat entesa com plaer. (plaure és hedoné en grec, d'aquí el terme hedonisme per referir-se a aquesta ètica).

Per a Epicur, el comportament de l'ésser humà s'explica en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. No obstant això, Epicur no es refereix només a plaers i dolors corporals, sinó també espirituals.

El màxim de plaer per a Epicur es troba en:

-La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats.
-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Activitat 24. Definicions Tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
-Virtut: hàbits de comportament que ens predisposen a obrar bé.
-Amoral: que actua automàticament i, per tant, no és amo dels seus actes ni n’és responsable.
-Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
-Responsabilitat: capacitat d’éssers lliures i conscients d’optar i tenir el coneixement moral necessari per ser amo dels seus actes.
-Llibertat externa: manca de coacció externa.
-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.
-Condicionament: Influència que rebem però que no ens impedeix ser lliures.
-Destí: sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que estan ja fixats per endavant per forces que escapen al control humà i que per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.
-Estoïcisme: posició filosòfica que manté que el futur està escrit, i tot el que passa ha de passar, per tant no ens hem de deixar emportar per l’exterior, hem de ser impertorbables.
-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.
-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
-Indeterminisme: Posició filosòfica que defensa que no estem determinats, és a dir som lliures.
-Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.
-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.
-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Són persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.
-Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.