Activitat 21. Definicions Tema 8

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.
-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Power Point Teories cervell i ment

Power Point Teories cervell i ment

View more presentations from martiperiagosta.

Activitat 20. Opinió de classe sobre la teoria hilemòrfica

Personalment em sento identificat amb aquesta teoria, ja que ànima i cos sempre es troben units i mai es podrà donar el cas de trobar-les separadament, menys quan una persona mor, ja que en aquest moment el cos queda buit de l’ànima. Segons diu la teoria aquests dos principis, ànima i cos, formen part del mateix component i des del meu punt de vista ho interpreto d’es d’una perspectiva biològica, en el sentit de que la ment, l’ànima, és només una funció del cervell, pròpia dels éssers humans i que formen part del mateix recipient, és a dir, les persones.

Activitat 19. Definicions Tema 6

-Animal cultural: l’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’odre cultural (al llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió).
-Individualisme possessiu: Cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
-Individualisme altruista: És necessari trobar l’equilibri entre un individualisme insolidari, que no respon a la realitat humana, i un col·lectivisme que anul·li la individualitat, perquè tampoc respon al que som.
-Sociabilitat natural: L’ésser humà és un animal polític que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
-Contractualisme: La societat és fruit d’un acord o contracte entre els éssers humans per evitar la lluita dels uns contra els altres.
-Antropologia cultural: Estudi de l’ésser humà des del punt de vista cultural.
-Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup accepta com a propis.
-Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.
-Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.
-Nous moviments socials: Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans com ara sortides del nucli familiar, reunions, activitats, xerrades..., i rebutgen el materialisme social.
-Civilització (Huntington): Progrés de la humanitat fins a un estat superior al qual es desitja i s’espera confiadament arribar.
-Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
-Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors i races inferiors.
-Aporofòbia: Sentiment d’exclusió i d’odi al pobre, al desemparat, al que no té un bona vida i no disposa de recursos.
-Multiculturalisme: Existència de diverses cultures en un mateix territori.
-Interculturalisme: Parteix del respecte a les altres cultures, però supera les mancances del relativisme cultural perquè propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
-Relativisme cultural: Proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.
-Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.
-Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

Activitat 18. Huntington: El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'odre mundial

Els dos textos pertanyen a l’autor Samuel P. Huntington de la seva gran obra xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l’ordre mundial.

En el primer l’autor defensa que s’acaba una era en la qual dominaven les ideologies i poques cultures occidentals en el món, i estem assistint al naixement d’una etapa en la qual les petites civilitzacions i ètnies, de manera conjunta, s’aniran posant d’acord i esdevindrà la seva consolidació i reafirmament com a cultures dignes e importants amb un paper més decisiu. Aquest fet tindrà lloc principalment a causa del creixement religiós que s’està produint arreu del món, gràcies al qual la gent podrà desenvolupar-se intel·lectualment i com a noves societats amb pensaments, costums, idees, i una forma de viure pròpia.

En el segon l’autor parla sobre una característica que tenen totes les societats i cultures, que és la universalitat. Totes les persones som éssers humans i convivim en el mateix lloc de l’univers, que és la Terra. Tots hem nascut aquí i hem crescut observant el nostre entorn i la realitat, encara que en societats i cultures diferents, degut a la ubicació en la qual ens trobem, el nostre entorn, la família,... Aquesta seria una qualitat secundària. No totes les persones podem pensar igual, però en el fons si que ho som, tots reunim les mateixes característiques i formem part de la mateixa espècie, però gràcies a que estem dotats d’intel·ligència i posseïm la facultat de la raó, podem veure la realitat i el món des de punts de vista alternatius, diferents, i podem viure la nostra vida d’una altre manera, creure en coses diferents, i ser físicament diferents. Totes aquests aspectes secundaris hi són i els hem d’acceptar, però el que ningú pot negar és que tots tenim en comú la principal i característica més important, que som éssers humans.