Activitat 25. Comparació entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil

Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

Va escriure els primers tractats sistemàtics d'ètica, en els quals exposa allò que explica el comportament moral de les persones.

La seva teoria ètica defensa que el fi últim de l'ésser humà, la qual cosa explica el seu comportament moral, és aconseguir la felicitat. (felicitat és eudaimonía en grec, d'aquí el terme eudemonisme per referir-se a la seva ètica).

Aristòtil sosté que tots els éssers humans desitgen, per naturalesa, ser feliços, però és evident que pocs ho aconsegueixen. La principal raó és que prenen decisions equivocades i confonen la felicitat amb l'ambició personal, la riquesa o el prestigi.

Per no equivocar-se, Aristòtil creu que cal fer ús de la raó i no triar l'opció més beneficiosa a primera vista, sinó la més prudent, la que se situa en el terme mitjà entre l'excés i el defecte. ... Així, la persona prudent decideix, sense covardia ni temeritat, la qual cosa és millor per al conjunt de la seva vida i no el que li convé en el moment.

Epicur

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Una altra de les aportacions de l'ètica grega és l'hedonisme d'Epicur.

Aquesta teoria defensa que el fi últim de l'ésser humà és aconseguir la felicitat entesa com plaer. (plaure és hedoné en grec, d'aquí el terme hedonisme per referir-se a aquesta ètica).

Per a Epicur, el comportament de l'ésser humà s'explica en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. No obstant això, Epicur no es refereix només a plaers i dolors corporals, sinó també espirituals.

El màxim de plaer per a Epicur es troba en:

-La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats.
-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Activitat 24. Definicions Tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
-Virtut: hàbits de comportament que ens predisposen a obrar bé.
-Amoral: que actua automàticament i, per tant, no és amo dels seus actes ni n’és responsable.
-Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
-Responsabilitat: capacitat d’éssers lliures i conscients d’optar i tenir el coneixement moral necessari per ser amo dels seus actes.
-Llibertat externa: manca de coacció externa.
-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.
-Condicionament: Influència que rebem però que no ens impedeix ser lliures.
-Destí: sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que estan ja fixats per endavant per forces que escapen al control humà i que per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.
-Estoïcisme: posició filosòfica que manté que el futur està escrit, i tot el que passa ha de passar, per tant no ens hem de deixar emportar per l’exterior, hem de ser impertorbables.
-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.
-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
-Indeterminisme: Posició filosòfica que defensa que no estem determinats, és a dir som lliures.
-Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.
-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.
-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Són persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.
-Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Activitat 23. Cançons sobre la llibertat

La primera cançó, titulada “Revolución” de ZPU, es basa en una crítica que realitza el cantant envers la societat i la realitat circumdant que ens engloba, i realitza una crida en recuperació dels valors i els drets i llibertats que hauríem els éssers humans socials, i a més manté que les persones som les úniques capaces de canviar el panorama que predomina actualment. La segona cançó, titulada “Mil vidas” de Nach, tracta no pas d’una llibertat tan externa i física com ho fa la primera, si no que se centra en una llibertat interna del propi autor, que manifesta la brevetat de la vida humana i la seva existència i per això desitjaria ser més gran, metafòricament parlant, i disposar de tot el temps del món possible per viure i estar present en molts dels esdeveniments que esmenta en la cançó, i també per tots aquells que estan per passar però que vol protagonitzar.

Activitat 22. Comentari de text pàgina 183 i biogràfia de Sèneca

Aquest text pertany a una adaptació de Luci Anneu Sèneca de la seva obra De la vida bienaventurada i tracta principalment de la forma en que l’home ha d’afrontar la seva vida i el seu destí sense deixar-se influenciar per l’entorn i pels altres.

Primer de tot l’autor relaciona els dons que se’ns ha donat al éssers humans des del moment del nostre naixement, que no estan corromputs per les influències exteriors, amb la puresa de la naturalesa que des de sempre ha restat d’una manera igual excepte quan l’home ha entrat en contacte amb ella i ha decidit modificar-la.

Segons Sèneca l’home no ha de rendir-se davant les temptacions i les influències dels elements externs que l’envolten. S’ha de mantenir fidel als seus principis i ser l’amo de les seves pròpies decisions, ja que només ell pot construir el camí que vol seguir per arribar a les fites que s’hagi proposat aconseguir. D’aquesta manera podem dir que l’home ha de tenir una fortalesa interior perquè no es vegi afectada la seva integritat mental i la seva capacitat de raonar i així elaborar el seu propi destí.

Resum de la biogràfia

Filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, fill de L. A. Sèneca el Rètor, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró, qui va obligar-lo a suïcidar-se en acusar-lo d’haver conspirat en contra seu. A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que el van iniciar en la doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intel·lectual molt profunda.

És un dels representants del corrent de l’estoïcisme tardà de l’època imperial romana, encara que en la seva filosofia hi ha un fort component eclèctic, neopitagòric, neoplatònic i religiós. No obstant això, i malgrat l’absència d’autèntica novetat en els plantejaments teòrics, l’obra de Sèneca és reconeguda com una de les més representatives de l’ètica estoica a part que és considerat un dels grans escriptors llatins i els seus escrits constitueixen sempre una font de reflexió.

Però, com en tota l’ètica estoica, el seu fonament es troba en les concepcions físiques que, alhora, són de tipus teològic: el cosmos és una gran unitat penetrada pel pneuma diví que li atorga unitat, de manera que tots els éssers formem un gran cos. D’aquí deriva la necessitat de ple respecte a tots els éssers vius. D’altra banda, la física és concebuda com la font de coneixement capaç d’eliminar els temors irracionals que dominen l’home, ja que la causa d’aquests és la ignorància que la física combat.

Concep la filosofia com un consol i com un mitjà per aconseguir la plenitud del ben viure, és a dir, com a aspiració a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecució de la virtut i la tranquil·litat de l’esperit. En aquest sentit segueix les directrius fonamentals del ideal del savi pròpies de l’estoïcisme, com la necessitat d’aconseguir la apatia, la resignació davant l’esdevenir marcat pel destí i la providència, l’autodomini i la recerca de la veritat en un mateix.

Activitat 21. Definicions Tema 8

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
-Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.
-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.
-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.
-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.
-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.
-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.
-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.
-Raó instrumental: utilització del coneixement teòric i la raó com a instrument per fabricar artefactes amb els quals dominar la naturalesa.
-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.
-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.
-Personalisme: corrent filosòfic el nucli del qual consisteix a considerar l’ésser humà com a persona, com a realitat individual i comunitària a la vegada.
-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.
-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

Power Point Teories cervell i ment

Power Point Teories cervell i ment

View more presentations from martiperiagosta.

Activitat 20. Opinió de classe sobre la teoria hilemòrfica

Personalment em sento identificat amb aquesta teoria, ja que ànima i cos sempre es troben units i mai es podrà donar el cas de trobar-les separadament, menys quan una persona mor, ja que en aquest moment el cos queda buit de l’ànima. Segons diu la teoria aquests dos principis, ànima i cos, formen part del mateix component i des del meu punt de vista ho interpreto d’es d’una perspectiva biològica, en el sentit de que la ment, l’ànima, és només una funció del cervell, pròpia dels éssers humans i que formen part del mateix recipient, és a dir, les persones.