Activitat 31. Comparació entre Empèdocles i Anaxàgores

Els dos filòsofs van viure durant el segle V a.c i pertanyen al grup dels presocràtics pluralistes, és a dir que defensen l’existència de més d’un principi. Tot i que van desenvolupar les seves tesis filosòfiques per separat sense adonar-se van posar en comú diversos punts que són presents en ambdues teories, encara que també hi ha molts altres punts en els quals no s’hi assemblen gens. Per a poder comparar els dos filòsofs primer de tot veurem de manera resumida els pilars sobre els quals es recolzen les seves teories:

• Empèdocles: Segons ell són quatre els elements que formen el principi de tot el que existeix (aire, terra, foc i aigua). La multiplicitat dels éssers de la naturalesa s’explica gràcies a la mescla i a la separació d’aquests elements, que sempre romanen per molt que les coses canviïn. Són els principis d’amor i odi els motors del món, l’origen d’allò que uneix o desuneix la naturalesa, de manera que el primer uneix i el segon separa.

• Anaxàgores: Segons ell tots els éssers es componen d’unes llavors que va anomenar homeomeries, i allò que defineix a un ésser determinat són les homeomeries que predominen en ell. Aquestes homeomeries són eternes i immutables, qualitativament diferents, poden dividir-se infinitivament, ... però hi ha una cosa que no tenen, moviment. És per això que necessiten un element extern que afavoreixi que aquestes llavors comencin a barrejar-se, i aquest és el nous.

Un cop estudiades les teories d’ambdós filòsofs podem observar com tots dos parteixen de la base de que no hi ha únicament un principi, sinó més d’un (pluralistes). Tot i que mentre que Empèdocles manté que els principis són els quatre elements, Anaxàgores parteix de les homeomeries com a principis, per tant les seves teories ja segueixen camins diferents, però mantenen la mateixa idea. A més tots dos afirmen que els principis, siguin quins siguin, s’uneixen i se separen, i d’aquesta manera donen lloc al naixement de les coses o a la desaparició d’aquestes. També una de les característiques que ambdós filòsofs incorporen en les seves teories és l’eternitat i la immutabilitat, de manera que tant els quatre elements com la infinitat d’homeomeries romandran per sempre i mai es modificaran, ho faran els éssers derivats i sorgits a partir d’aquests, però els principis no. Un altre aspecte en el qual es diferencien ells dos filòsofs és el punt de vista que tenen sobre els principis, així com Empèdocles va explicar la constitució dels éssers des del punt de vista quantitatiu (els quatre elements), Anaxàgores ho farà a través de l’aspecte qualitatiu, en el sentit de que no són quatre les partícules constitutives, sinó infinitats. Finalment cal destacar que ambdós filòsofs són autors d’unes teories molt respectables i dignes d’admiració, i la característica més comuna que tenen aquests dos homes és l’anhel per cercar l’autèntica veritat sobre el principi de les coses, tema que ni dos mil anys més tard encara som capaços de descobrir.

Activitat 30. Comentari del fragment de Parmènides

Aquest text de Parmènides d’Elea resum perfectament els pilars bàsics de la seva teoria filosòfica, que tracten principalment sobre l’ésser.

El filòsof defensa que només hi ha una qüestió clara i indubtable que podem afirmar sense cap por d’errar: l’ésser és. Parmènides es refereix a aquest ésser com al tot, o sigui a l’Univers en general, el món existent i el conjunt de les coses reals físiques, en el qual els humans no som res més que simples ens, coses individuals. Parmènides qualifica a l’ésser d’únic, immòbil i sense fi, en el sentit de que aquest no canvia mai, sinó que són els seus integrants els que es van modificant al llarg del temps, però el tot sempre es manté fixa i immutable. També parla sobre l’origen de l’ésser el qual no en té, ja que perquè sorgeixi quelcom ha d’aparèixer d’algun lloc, i del no-res no en pot sortir res. Per tant, segons ell, resulta impossible que l’ésser hagi estat creat i d’aquesta manera se’l qualifica d’etern, no té naixement ni fi, sempre ha estat i sempre serà. Resulta lògic deduir que el no-ésser no pot ser ésser ni pot ser pensat, ja que pertany al no-res, no té cap manera de crear-se d’un lloc que no hi és, el qual no té forma. Així com l’ésser tampoc pot passar a no-ésser perquè d’allò que ja existeix, que té una composició i una matèria corpòria, no pot passar a quelcom que resulta impossible d’imaginar ni que no existeixi. Finalment podem concloure que Parmènides tenia en ment una visió molt global i immutable de la realitat, la qual no canvia mai. L’ésser no canvia, ha estat i serà sempre el mateix, som nosaltres els ens els que estem sotmesos a transformacions contínues, però cap d’aquestes farà que l’ésser arribi a desaparèixer fins i tot encara que la raça humana i la Terra desapareguin, perquè com hem dit anteriorment, de l’ésser no és pot passar al no-ésser, i a l’inversa.

Activitat 29. Els textos d'Heràclit

Aquests textos d’Heràclit d’Efes parlen sobre la seva teoria respecte a l’existència d’un “lógos” universal, el canvi perpetu en totes les coses i la lluita dels contraris, és a dir les tesis bàsiques sobre les quals es fonamenta la seva filosofia.

Segons diu el filòsof tot flueix, tot està sotmès a canvi, i la mesura que regula aquests és l’anomentat “lógos”, és a dir, la raó. Els homes, defensa, són uns ignorants, els anomena inexperts, ja que desconeixen completament la seva existència i realitzen la seva vida diària sense cap mena de preocupacions, tot i estar sempre present aquest “lógos” permanentment. Partint de la seva idea del canvi afirma que totes les coses en són una, és a dir que tot neix i acaba en un lloc, i aquest és la naturalesa, que es troba contínuament en un canvi perpetu. Això es deu al que ell anomena unitat de contraris, o sigui que aquesta natura és el lloc on els contraris s’oposen permanentment portant a terme una relació de simbiosi en la qual es necessiten mútuament i no poden viure l’un sense l’altre. Aquesta lluita contínua està simbolitzada pel foc (“arkhé”) que segons Heràclit és el principi de totes les coses ja que sempre ha romàs en la naturalesa des del inici dels temps. Finalment acaba dient que és gràcies a l’oposició dels contraris que s’aconsegueix una “physis” (natura) harmonitzada, ja que mitjançant la lluita contínua les forces i les coses s’equilibren mútuament i d’aquesta manera és possible l’existència d’una raó universal que regula els canvis successius que tenen lloc a les coses, i permeten així que totes les persones inexpertes puguin tenir una vida plàcida i tranquila.

Activitat 28. El fragment d'Anaximandre

Aquest fragment pertany a Anaximandre de Milet i tracta fonamentalment sobre l’ápeiron, el terme que ell utilitzava per referir-se al principi i l’element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món.

Anaximandre va seguir els passos del seu mestre Tales de Milet, intentant descobrir quin és l’origen de les coses, però va anar molt més enllà. Mentre que aquest últim defensava l’aigua com a principi de tot, el seu deixeble estava convençut que hi havia un altre món, una altra realitat en la qual naixien totes les coses i posteriorment morien. Com a éssers humans que som formem part d’un cicle vital que comença amb el nostre naixement i culmina amb la mort, això és un fet inamovible i contra el qual no hi podem fer res. Anaximandre entenia quelcom com una mena de càstig per part d’aquest món o realitat originària, que ens atorga el privilegi de la vida i ens el treu mitjançant una eina poderosíssima anomenada temps.

Comença un nou curs !

Activitat 27. Dilemes morals de la pàgina 206

Dilema 1

-Què ha de fer la mare d’en Lluís: firmar el justificant o no ? Des del punt de vista moral no, ja que així no li fa cap bé al seu fill de cara al futur i s’està enganyant més que a l’escola a ella mateixa. Encara que si en Lluís ja s’hi ha acostumat i és l’única manera que té d’aprovar ho haurà de seguir fent per necessitat, però no hauria de fer-ho.
-És correcte mentir per protegir a algú ? Si d’aquesta manera li fas el bé sí, en aquest cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? La primera opció sempre serà la prioritària però en el cas, com hem dit abans, de que d’aquesta manera se li procuri el bé.
-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No. Sí que és cert que aprovar és la meta a aconseguir però si el camí per esdevenir l’èxit suposa mentires, enganys, immoralitats, etc mai podrà justificar-se des del punt de vista ètic.
-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ella només és una mare que es preocupa i vol veure al seu fill feliç i obtenint bones notes, encara que s’equivoca de mitjans.
-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials ? I a la inversa ? Clar que sí, nosaltres podem dur a terme determinades accions amb tota la bona fe però això no vol dir que aquestes siguin correctes ni adequades, encara que per a nosaltres sí.
-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? A ser una persona consentida que no troba dificultats a la vida pel moment i a l’hora de la veritat entrarà dins d’un món que de fàcil no en té res, i veurà com és l’autèntica realitat, per tant s’entrebancarà amb la gran pedra que és la dificultat de la vida i lògicament caurà.
-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? La resposta rau a la pregunta anterior, més o menys és el mateix cas.
-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Sí, ja que no està tenint una actitud moralment correcte i està enganyant a l’escola, als seus coneixements i a ell mateix, en ambdós casos l’actitud no és adient ni ètica i no s’ha de fer. La persona que ho realitza pensarà que és millor la primera opció, encara que no és així, ja que d’aquesta manera es confiarà i ho seguirà fent, encara que una bona entrebancada a temps pot servir per fer-li reflexionar i veure el autèntic camí que ha de seguir.
-Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ? Què tots creixeríem amb uns valors i una personalitat depriment i molt pèssima i el futur que ens depararia la sort seria molt trist.

Dilema 2

-Què ha de fer l’Alfons ? Per què ? Hauria d’intentar trobar una fenia que li permeti dormir per les nits per no tenir remordiments a la consciència però que a la vegada permeti subsistir a la seva família. Encara que en els temps que corren difícil ja és trobar una feina.
-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? Moralment sí que hauria de pensar en la prosperitat de la humanitat, encara que com en un futur ell no hi serà per veure el panorama ni podrà gaudir-ne dels privilegis de la situació, millor que s’esmeri a tenir una bona feina on pugui guanyar el necessari per tirar endavant una família, que és la seva preocupació principal i en un temps present.
-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, hauríem d’intentar que heretin un món millor del que nosaltres ens hem trobat i en unes condicions més prosperes que a nosaltres ens agradaria tenir.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure i són necessaris en cada moment per contribuir a la prosperitat de cada país, regió, territori, etc

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? S’ha d’intentar trobar un equilibri entre ambdues posicions, de manera que els pobles puguin sobreviure alhora que la terra conserva la seva “figura”
-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? De tots i cadascun dels habitants d’aquest planeta, ja que tots vivim en ell i ens aprofitem dels seus recursos, el seu espai i d’ell mateix per sobreviure, per tant qualsevol persona que rebi un favor del seu planeta, ha de donar alguna cosa a canvi, el mínim un respecte cap a ell i el medi ambient.
-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 26. La llibertat interior, font de felicitat

Aquest text pertany a un extracte del llibre “Manual” o “Enquiridió” del filòsof grec Epictet.

L’autor parla sobre dos tipus determinats de coses que ens podem trobar en el nostre dia a dia i la nostra vida, les que es troben sota el nostre poder de decisió, és a dir les que nosaltres podem escollir com fer-les, i aquelles altres coses que es troben lluny del nostre abast, de la nostra voluntat de que siguin o succeeixi com nosaltres volem.

Epictet argumenta que no ens hem de deixar confondre ni deixar-nos endur per aquestes coses que són alienes a la voluntat humana, ja que si considerem aquestes com a quelcom que ens farà lliures, amb les quals podrem gaudir i que regiran la nostra vida, l’únic que aconseguirem serà estar sotmesos a un cúmul de sentiments negatius i perjudicials per a nosaltres i tots els que ens envolten. En canvi afirma que si ens deixem seduir per aquestes coses que es troben dins de la nostra voluntat, de les quals nosaltres som els únics amos i responsables, aleshores podrem restar en pau amb nosaltres mateixos i amb totes les nostres actuacions, ja que durem a terme allò que realment ens satisfà i ens fa feliços.