Comença un nou curs !

Activitat 27. Dilemes morals de la pàgina 206

Dilema 1

-Què ha de fer la mare d’en Lluís: firmar el justificant o no ? Des del punt de vista moral no, ja que així no li fa cap bé al seu fill de cara al futur i s’està enganyant més que a l’escola a ella mateixa. Encara que si en Lluís ja s’hi ha acostumat i és l’única manera que té d’aprovar ho haurà de seguir fent per necessitat, però no hauria de fer-ho.
-És correcte mentir per protegir a algú ? Si d’aquesta manera li fas el bé sí, en aquest cas no.
Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? La primera opció sempre serà la prioritària però en el cas, com hem dit abans, de que d’aquesta manera se li procuri el bé.
-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No. Sí que és cert que aprovar és la meta a aconseguir però si el camí per esdevenir l’èxit suposa mentires, enganys, immoralitats, etc mai podrà justificar-se des del punt de vista ètic.
-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ella només és una mare que es preocupa i vol veure al seu fill feliç i obtenint bones notes, encara que s’equivoca de mitjans.
-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials ? I a la inversa ? Clar que sí, nosaltres podem dur a terme determinades accions amb tota la bona fe però això no vol dir que aquestes siguin correctes ni adequades, encara que per a nosaltres sí.
-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? A ser una persona consentida que no troba dificultats a la vida pel moment i a l’hora de la veritat entrarà dins d’un món que de fàcil no en té res, i veurà com és l’autèntica realitat, per tant s’entrebancarà amb la gran pedra que és la dificultat de la vida i lògicament caurà.
-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? La resposta rau a la pregunta anterior, més o menys és el mateix cas.
-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Sí, ja que no està tenint una actitud moralment correcte i està enganyant a l’escola, als seus coneixements i a ell mateix, en ambdós casos l’actitud no és adient ni ètica i no s’ha de fer. La persona que ho realitza pensarà que és millor la primera opció, encara que no és així, ja que d’aquesta manera es confiarà i ho seguirà fent, encara que una bona entrebancada a temps pot servir per fer-li reflexionar i veure el autèntic camí que ha de seguir.
-Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ? Què tots creixeríem amb uns valors i una personalitat depriment i molt pèssima i el futur que ens depararia la sort seria molt trist.

Dilema 2

-Què ha de fer l’Alfons ? Per què ? Hauria d’intentar trobar una fenia que li permeti dormir per les nits per no tenir remordiments a la consciència però que a la vegada permeti subsistir a la seva família. Encara que en els temps que corren difícil ja és trobar una feina.
-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? Moralment sí que hauria de pensar en la prosperitat de la humanitat, encara que com en un futur ell no hi serà per veure el panorama ni podrà gaudir-ne dels privilegis de la situació, millor que s’esmeri a tenir una bona feina on pugui guanyar el necessari per tirar endavant una família, que és la seva preocupació principal i en un temps present.
-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Sí, hauríem d’intentar que heretin un món millor del que nosaltres ens hem trobat i en unes condicions més prosperes que a nosaltres ens agradaria tenir.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No ja que cadascú té els seus propis recursos per sobreviure i són necessaris en cada moment per contribuir a la prosperitat de cada país, regió, territori, etc

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? S’ha d’intentar trobar un equilibri entre ambdues posicions, de manera que els pobles puguin sobreviure alhora que la terra conserva la seva “figura”
-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? De tots i cadascun dels habitants d’aquest planeta, ja que tots vivim en ell i ens aprofitem dels seus recursos, el seu espai i d’ell mateix per sobreviure, per tant qualsevol persona que rebi un favor del seu planeta, ha de donar alguna cosa a canvi, el mínim un respecte cap a ell i el medi ambient.
-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que des de la seva postura s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 26. La llibertat interior, font de felicitat

Aquest text pertany a un extracte del llibre “Manual” o “Enquiridió” del filòsof grec Epictet.

L’autor parla sobre dos tipus determinats de coses que ens podem trobar en el nostre dia a dia i la nostra vida, les que es troben sota el nostre poder de decisió, és a dir les que nosaltres podem escollir com fer-les, i aquelles altres coses que es troben lluny del nostre abast, de la nostra voluntat de que siguin o succeeixi com nosaltres volem.

Epictet argumenta que no ens hem de deixar confondre ni deixar-nos endur per aquestes coses que són alienes a la voluntat humana, ja que si considerem aquestes com a quelcom que ens farà lliures, amb les quals podrem gaudir i que regiran la nostra vida, l’únic que aconseguirem serà estar sotmesos a un cúmul de sentiments negatius i perjudicials per a nosaltres i tots els que ens envolten. En canvi afirma que si ens deixem seduir per aquestes coses que es troben dins de la nostra voluntat, de les quals nosaltres som els únics amos i responsables, aleshores podrem restar en pau amb nosaltres mateixos i amb totes les nostres actuacions, ja que durem a terme allò que realment ens satisfà i ens fa feliços.

Activitat 25. Comparació entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil

Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

Va escriure els primers tractats sistemàtics d'ètica, en els quals exposa allò que explica el comportament moral de les persones.

La seva teoria ètica defensa que el fi últim de l'ésser humà, la qual cosa explica el seu comportament moral, és aconseguir la felicitat. (felicitat és eudaimonía en grec, d'aquí el terme eudemonisme per referir-se a la seva ètica).

Aristòtil sosté que tots els éssers humans desitgen, per naturalesa, ser feliços, però és evident que pocs ho aconsegueixen. La principal raó és que prenen decisions equivocades i confonen la felicitat amb l'ambició personal, la riquesa o el prestigi.

Per no equivocar-se, Aristòtil creu que cal fer ús de la raó i no triar l'opció més beneficiosa a primera vista, sinó la més prudent, la que se situa en el terme mitjà entre l'excés i el defecte. ... Així, la persona prudent decideix, sense covardia ni temeritat, la qual cosa és millor per al conjunt de la seva vida i no el que li convé en el moment.

Epicur

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Una altra de les aportacions de l'ètica grega és l'hedonisme d'Epicur.

Aquesta teoria defensa que el fi últim de l'ésser humà és aconseguir la felicitat entesa com plaer. (plaure és hedoné en grec, d'aquí el terme hedonisme per referir-se a aquesta ètica).

Per a Epicur, el comportament de l'ésser humà s'explica en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. No obstant això, Epicur no es refereix només a plaers i dolors corporals, sinó també espirituals.

El màxim de plaer per a Epicur es troba en:

-La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats.
-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Activitat 24. Definicions Tema 9

-Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
-Virtut: hàbits de comportament que ens predisposen a obrar bé.
-Amoral: que actua automàticament i, per tant, no és amo dels seus actes ni n’és responsable.
-Consciència moral: capacitat de captar els principis pels quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
-Responsabilitat: capacitat d’éssers lliures i conscients d’optar i tenir el coneixement moral necessari per ser amo dels seus actes.
-Llibertat externa: manca de coacció externa.
-Lliure albir: capacitat de triar entre diferents accions.
-Condicionament: Influència que rebem però que no ens impedeix ser lliures.
-Destí: sèrie d'esdeveniments del futur que no es poden alterar, que estan ja fixats per endavant per forces que escapen al control humà i que per tant la conducta no és lliure sinó predestinada.
-Estoïcisme: posició filosòfica que manté que el futur està escrit, i tot el que passa ha de passar, per tant no ens hem de deixar emportar per l’exterior, hem de ser impertorbables.
-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.
-Determinisme genètic: Per part dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres actuacions.
-Indeterminisme: Posició filosòfica que defensa que no estem determinats, és a dir som lliures.
-Racionalitat econòmica: tipus de racionalitat que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.
-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.
-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.
-Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals. Són persones autònomes i el seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.
-Lògica de l’atenció: Llenguatge femení. La maduresa és desenvolupar un sentit de compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

Activitat 23. Cançons sobre la llibertat

La primera cançó, titulada “Revolución” de ZPU, es basa en una crítica que realitza el cantant envers la societat i la realitat circumdant que ens engloba, i realitza una crida en recuperació dels valors i els drets i llibertats que hauríem els éssers humans socials, i a més manté que les persones som les úniques capaces de canviar el panorama que predomina actualment. La segona cançó, titulada “Mil vidas” de Nach, tracta no pas d’una llibertat tan externa i física com ho fa la primera, si no que se centra en una llibertat interna del propi autor, que manifesta la brevetat de la vida humana i la seva existència i per això desitjaria ser més gran, metafòricament parlant, i disposar de tot el temps del món possible per viure i estar present en molts dels esdeveniments que esmenta en la cançó, i també per tots aquells que estan per passar però que vol protagonitzar.

Activitat 22. Comentari de text pàgina 183 i biogràfia de Sèneca

Aquest text pertany a una adaptació de Luci Anneu Sèneca de la seva obra De la vida bienaventurada i tracta principalment de la forma en que l’home ha d’afrontar la seva vida i el seu destí sense deixar-se influenciar per l’entorn i pels altres.

Primer de tot l’autor relaciona els dons que se’ns ha donat al éssers humans des del moment del nostre naixement, que no estan corromputs per les influències exteriors, amb la puresa de la naturalesa que des de sempre ha restat d’una manera igual excepte quan l’home ha entrat en contacte amb ella i ha decidit modificar-la.

Segons Sèneca l’home no ha de rendir-se davant les temptacions i les influències dels elements externs que l’envolten. S’ha de mantenir fidel als seus principis i ser l’amo de les seves pròpies decisions, ja que només ell pot construir el camí que vol seguir per arribar a les fites que s’hagi proposat aconseguir. D’aquesta manera podem dir que l’home ha de tenir una fortalesa interior perquè no es vegi afectada la seva integritat mental i la seva capacitat de raonar i així elaborar el seu propi destí.

Resum de la biogràfia

Filòsof estoic i escriptor llatí. Va néixer a Còrdova, fill de L. A. Sèneca el Rètor, encara que va viure a Roma en les corts imperials de Calígula i Claudi. Va ser preceptor i, més tard, conseller de Neró, qui va obligar-lo a suïcidar-se en acusar-lo d’haver conspirat en contra seu. A Roma va tenir com a mestres al neopitagòric Sotió i als estoics Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que el van iniciar en la doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intel·lectual molt profunda.

És un dels representants del corrent de l’estoïcisme tardà de l’època imperial romana, encara que en la seva filosofia hi ha un fort component eclèctic, neopitagòric, neoplatònic i religiós. No obstant això, i malgrat l’absència d’autèntica novetat en els plantejaments teòrics, l’obra de Sèneca és reconeguda com una de les més representatives de l’ètica estoica a part que és considerat un dels grans escriptors llatins i els seus escrits constitueixen sempre una font de reflexió.

Però, com en tota l’ètica estoica, el seu fonament es troba en les concepcions físiques que, alhora, són de tipus teològic: el cosmos és una gran unitat penetrada pel pneuma diví que li atorga unitat, de manera que tots els éssers formem un gran cos. D’aquí deriva la necessitat de ple respecte a tots els éssers vius. D’altra banda, la física és concebuda com la font de coneixement capaç d’eliminar els temors irracionals que dominen l’home, ja que la causa d’aquests és la ignorància que la física combat.

Concep la filosofia com un consol i com un mitjà per aconseguir la plenitud del ben viure, és a dir, com a aspiració a la felicitat, caracteritzada per la pau, la consecució de la virtut i la tranquil·litat de l’esperit. En aquest sentit segueix les directrius fonamentals del ideal del savi pròpies de l’estoïcisme, com la necessitat d’aconseguir la apatia, la resignació davant l’esdevenir marcat pel destí i la providència, l’autodomini i la recerca de la veritat en un mateix.