Activitat 53. La moral de Hume

Aquest text pertany a David Hume, filòsof anglès que neix al 1711 i mor al 1776 a Edimburg. Entre les seves obres cal destacar el Tractat sobre la naturalesa humana, obra més important d'aquest autor, Assaig morals i polítics i La investigació sobre els principis de la moral. A més, també escriu sobre filosofia i religió. La seva filosofia, catalogada per ell mateix com a fàcil o obvia, es basa en la probabilitat de les creences deixant de banda la certesa absoluta, i es pot resumir en quatre paraules: empirista, escèptica, naturalista i agnòstica.

El fragment objecte d’estudi pertany a la seva obra titulada Investigació sobre els principis de la moral, i com el seu propi nom indica parla sobre la moral. Hume diu que l'única manera de poder diferenciar entre el bé i el mal és mitjançant els sentiments, al contrari del que diuen els racionalistes que basen la seva moral en la raó; aquí l’autor realitza una crítica a la moral concebuda pels filòsofs anteriors, basada en la regla del més just, el criteri de justícia, determinat pel lógos, podríem dir que adopta una actitud crítica vers la metafísica en si. No té cap sentit basar la moral en quelcom intel·ligible, atès que tot el que succeeix en la nostra vida depèn del físic, de la realitat visible, així com totes les accions i esdeveniments que se’n deriven; els sentiments, les passions, les emocions, les pors, els dubtes,... són els qui, segons el parer de l’autor, constitueixen el criteri vàlid de la moral.

La moral de Hume és criticada perquè sembla egoista quan realment no ho és, ja que no busca només la felicitat individual, sinó que també es preocupa per la felicitat de la comunitat a la qual pertany; en altres paraules, busca la màxima felicitat pel major nombre de persones. A més, en el text, també trobem la diferència entre virtut i vici; la primera és aquella bona acció que després donarà el sentiment d'aprovació , i el vici és aquella acció que després donarà un sentiment de desaprovació; aquí Hume realitza una crida a la coherència tan personal com col·lectiva. Si obres bé et sentiràs bé amb tu mateix, segons el teu parer hauràs fet el correcte, i no només serà una sensació individual, sinó que des de l’òptica de la comunitat també ho hauràs fet: la societat recolzarà la teva bona acció o decisió.

Hume i Mill comparteixen la mateixa moral, un emotivisme moral, on els nostres sentiments guien les nostres actuacions. Ambdós autors es basen en la màxima felicitat per al major nombre de persones. L’utilitarisme, defensat per Mill i iniciat per Hume, no és una teoria egoista , atès que entén que cada persona ha de tenir en compte no només la seva felicitat sinó la de la comunitat a la qual pertany. Segons diuen les nostres actuacions estan mogudes pels nostres sentiments, fugint del dolor i buscant el plaer. Les persones tenim els sentiments d’empatia, que ens permeten posar-nos en el lloc dels altres i són aquests els que ens mouen a actuar bé.