Encara que entre Plató i Descartes passen més de dos mil anys podem trobar moltes semblances entre la principal figura de la Filosofia Antiga i el pare de la modernitat filosòfica en comparar les seves teories del coneixement.
En primer lloc tant Plató com Descartes coincideixen a lluitar contra aquelles escoles filosòfiques que neguen l'existència o la incognosciabilitat (que no es pot conèixer) de la veritat. Així, el filòsof grec s'enfronta al relativisme dels sofistes que considera que no existeixen veritats absolutes, i en la mateixa línia, Descartes cerca refutar l'escepticisme d'autors com Montaigne que sosté que l'ésser humà no pot conèixer la veritat.
Tots dos filòsofs comparteixen una especial predilecció per les matemàtiques: en el cas de Plató, mitjançant la influència del pitagorisme, el coneixement dels objectes matemàtics és un pas intermedi per al coneixement de les Idees. De la mateixa manera Descartes, a causa de la seva formació matemàtica, considera que el coneixement matemàtic és una forma de coneixement modèlic del que ha de prendre nota la filosofia per reconstruir tot l'edifici del saber.
Per a tots dos filòsofs conèixer és conèixer l'universal. Però, com caracteritzem l'universal ? Tots dos parlen d'idees però la caracterització que fan d'aquestes és diferent. En Plató les idees són entitats subsistents que es troben en un món apart, no en la ment del subjecte de coneixement. Per a Descartes, al contrari, les idees són mentals, és a dir, són continguts de consciència, de manera que quan coneixem no coneixem les coses en si mateixes, sinó mitjançant idees.
Els dos autors comparteixen la idea que l'experiència sensible no és una forma adequada de coneixement: així Plató ens diu que el filòsof ha de deixar el coneixement sensible (la caverna) per centrar-se en el coneixement intel·ligible. De la mateixa manera el filòsof francès considera que el coneixement dels sentits, l'experiència sensible no és una forma de coneixement vàlida, ja que la sensibilitat ens pot enganyar.
Aquesta espècie d’antiempirisme fa que coincideixin en la idea que la ment no és un paper en blanc. En els dos pensadors existeixen idees innates dins de la nostra ment principis evidents l'origen dels quals no es troba en l'experiència. En aquest sentit, podem considerar que els dos autors, encara que amb matisos diferents, són pensadors racionalistes. Pels dos la veritat es capta mitjançant una intuïció intel·lectual en la qual directament la ment capta l'evident i la veritat.
Una altra diferència entre ambdós filòsofs és el tema de Déu: mentre que Plató parla de l’artesà, del Demiürg, com a principi d’intel·ligència que a partir del món intel·ligible configura el sensible partint de l’element caòtic, tot i que no crea la matèria, simplement l’ordena; Descartes es mostra partidari de creure que el seu Déu cristià si que és el creador de la matèria i consegüentment del món, identificant-se així amb la idea suprema, la qual resideix a la cúspide de la piràmide, i que en el cas de Plató era el bé.
També els dos coincideixen a assenyalar la importància del mètode de cara a assentar les bases d'un coneixement cert i veritable. Tant la dialèctica com el mètode cartesià tenen aspectes en comú; els dos es componen d'un doble moviment que va del simple al complex i del complex al simple: en Plató de la multiplicitat d'Idees a la Idea de Bé i viceversa; i en Descartes de les idees complexes a les simples, i viceversa. Així, en els dos pensadors el mètode és en essència deductiu prescindint completament l'experiència.
Com a conclusió tots dos filòsofs consideren que el seu pensament té un propòsit reformador: Plató busca crear una República justa i ideal en la qual el filòsof ha de ser educat en la veritat. I en la mateixa línia Descartes persegueix reconstruir tot l'edifici del saber de la seva època. Tots dos busquen canviar amb la filosofia el món que els envolta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario