Activitat 45. L'exemple del tros de cera

Aquest text correspon a un fragment de les Meditacions metafísiques,II de René Descartes, i tracta principalment sobre la impossibilitat de conèixer els cossos mitjançant la percepció sensible, atès que s’han de conèixer mitjançant una inspecció de l’esperit o enteniment.

Descartes coneix amb claredat i distinció la seva naturalesa com a subjecte pensant (“penso, després existeixo”). A continuació la preocupació del filòsof serà sortir d'aquest coneixement immediat de la seva existència, per dirigir-se cap a la realitat exterior a ell. Aleshores es pregunta: Com podem conèixer? Com podem afirmar altres existències? Per respondre a això Descartes examina acuradament diferents possibilitats de conèixer mitjançant l'exemple del tros de cera.

En primer lloc es refereix als sentits, dient que no podem confiar en el que ells ens mostren perquè les qualitats sensibles o accidentals dels objectes (color, sabor, aromes, etc.) estan subjectes al canvi, però són supèrflues ja que encara que aquestes varien no afecten el que l'objecte és, la seva essència, en aquest cas “ser” la cera.

En segon lloc Descartes es refereix a la imaginació que ens permet conèixer la cera com a cos físic extens; però tot i així mai podríem imaginar tot el canvi que l'extensió (longitud, amplària, i profunditat) i la figura podrien tenir. D'aquesta manera conclou dient que no podem conèixer la cera pels sentits o imaginació sinó gràcies a l’enteniment que ens permet tenir la idea de la cera.

Diem llavors que tenim una idea clara i diferent que “som”, però és important destacar que l'existència d'idees en el nostre pensament no és prova de l'existència de les coses que elles representen fora de la nostra. Així trobem el que ell anomena idees innates; una d'elles serà la idea de si mateix que mitjançant aquest exemple ha estat reforçada (idea de substància pensant finita = res cogitans) i la idea dels cossos (idea de substància extensa finita = res extensa).

Un altre filòsof molt semblant a Descartes és Plató, qui ja va parlar en el seu moment sobre la impossibilitat de conèixer l’essència de les coses per mitjà dels sentits. Plató va determinar que el coneixement sensible no és un coneixement fiable, i Descartes comparteix aquesta opinió, tot i que mentre aquest últim se centra en un únic món, el primer va realitzar un dualisme ontològic entre dues realitat, afirmant que en el sensible no, però en el món de les idees si que és possible conèixer les essències.