martes, 24 de enero de 2012

Activitat 41. La irresoluble qüestió del mal

Aquest text pertany l’obra titulada Confessions, de Sant Agustí, on narra la seva autobiografia i la conversió al cristianisme, i concretament el text parla sobre el tema del mal, un tema que va turmentar al propi filòsof durant molt de temps.

Primer de tot Sant Agustí parla sobre la concepció del mal que ell tenia al principi, quan formava part de la secta dels maniqueus, els quals consideraven que hi havia dos principis: bé i mal, i la mateixa concepció que la gran majoria dels creients tenen. El defineix com quelcom propi, com una substància corpòria, la qual associa al color negre, deforme, corrupte, és a dir que és malvada, tot el contrari a la bellesa i la perfecció; i a més com considera que Déu és incapaç de crear res dolent, perquè tot el que és creat prové del seu intel·lecte, i aquest és bo i perfecte, creu que el mal existeix per si mateix, independentment de Déu, i esdevé el seu opositor, l’ésser antagònic al creador.

Seguint aquesta teoria San Agustí inicialment, quan ingressava en els files maniqueistes, considerava que l’ésser diví era finit i no omnipotent, ja que el mal s’hi oposava a ell, a més com es mostrava partidari de creure que Déu era impossible que hagués creat res dolent, preferia pensar que aquest era producte de Déu, una part seva, a la qual li assignava forma i composició pròpia, com seria el Dimoni.

D’aquesta manera el filòsof es planteja contínuament l’origen del mal, davant la impossibilitat de que Déu que és bo, així com tot el que crea, hagués creat quelcom que pogués pertorbar l’harmonia, la pau i la perfecció de la seva obra divina. Podem definir aquesta creació com: una creació en què la criatura rep el que és propi de l’ésser en la mesura en què pot participar-hi, i és per tant una bona creació, perfecta i pura, on el mal no té cabuda.

Seguint aquestes reflexions Sant Agustí arriba a la conclusió de que resulta impossible que Déu fos creador de res dolent, per tant el problema residia en la matèria, aquella amb la qual l’ésser diví va crear tot l’Univers, d’aquesta manera la matèria és imperfecte. Així el filòsof es planteja el motiu pel qual Déu no va modelar aquesta matèria sense deixar-hi cap mena de rastre d’imperfecció, la qual és en termes reals la llibertat. La llibertat és allò que fa imperfecte la matèria, a l’home. Déu va crear a l’home lliure, li dona l’oportunitat d’escollir el seu propi destí, tot i que el creador ja sap per la seva omnipotència l’acció que durà a terme el seu bastard, però dota a la persona d’aquest gran bé i tan preuat que és la capacitat d’elecció, a partir de la qual és el propi home qui comet els errors, són les decisions que prenen les persones, el mal ús de la llibertat, l’origen del mal moral en el món, i no de Déu, qui és per definició pròpia perfecte, és un deu.

Podem comparar la teoria de Sant Agustí amb la teoria de Plató sobre la dualitat de mons, a partir de la qual aquest últim considerava que hi havia dos realitats, una de sensible (coses) i una altra d’intel·ligible (idees). Plató considerava que l’origen del món sensible era l’altre, l’intel·ligible, i que un principi intel·ligent anomenat Demiürg, prenia com a model les idees, ordenava la matèria i configurava el món sensible. Tot i que aquest món sensible era imperfecte per la matèria, i passa quelcom semblant amb el món creat per Déu, que és imperfecte per la llibertat, la capacitat d’elecció, la qual esdevé el turment de l’ésser humà, la causa tota de la desgràcia al món.

A més segons Plató la matèria sempre ha existit, ja que parteix de la teoria de Parmènides en que afirma que del no-res no pot sortir res, per tant la matèria sempre ha existit, i aquesta és ordenada per l’artesà; en canvi segons Sant Agustí la matèria també és creada per Déu, i és aquest qui decideix que sigui imperfecte. Encara que en ambdues teories hi ha una idea suprema, màxima, en la qual es troba la unitat de l’ésser i la resta d’idees, valors, atributs, i en el cas de Plató és la idea de bé, i en el cas de Sant Agustí és Déu, el creador, l’ésser suprem i omnipotent que vetlla per tots nosaltres.

No hay comentarios:

Publicar un comentario