Aquest fragment pertany a Anaximandre de Milet i tracta fonamentalment sobre l’ápeiron, el terme que ell utilitzava per referir-se al principi i l’element de les coses existents, i que conté la causa tota del naixement i la destrucció del món. Anaximandre va seguir els passos del seu mestre Tales de Milet, intentant descobrir quin és l’origen de les coses, però va anar molt més enllà. Mentre que aquest últim defensava l’aigua com a principi de tot, el seu deixeble estava convençut que hi havia un altre món, una altra realitat en la qual naixien totes les coses i posteriorment morien. Com a éssers humans que som formem part d’un cicle vital que comença amb el nostre naixement i culmina amb la mort, això és un fet inamovible i contra el qual no hi podem fer res. Anaximandre entenia quelcom com una mena de càstig per part d’aquest món o realitat originària, que ens atorga el privilegi de la vida i ens el treu mitjançant una eina poderosíssima anomenada temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario