L’autora posa un exemple clar on es pot evidenciar aquesta actitud: si un àrab multimilionari ve al nostre país i gasta les seves riqueses aquí, inverteix i consumeix de manera que ens aporta coses beneficioses per a tots, aleshores se’l rebrà amb els braços oberts i serà acceptat d’immediat. En canvi si el que ve aquí és un pobre negre sense feina, un gitano amb família nombrosa o qualsevol altre immigrant sense recursos en busca d’una millor vida, és quan la gent no l’accepta i el rebutja, perquè que ens pot aportar a nosaltres una persona sense res, que només fa nosa i que a sobre ens vol robar la feina en una època a sobre de crisi ? Totes aquestes actituds les realitzem a través de prejudicis i desconeixença sobre quina és la situació de la pobre persona que ve cap aquí, a Espanya, en busca d’una millora de la seva vida i en busca de noves oportunitats que al seu país no ha pogut tenir.A més aquí, a l’altre punta dels oceans de les persones que venen, hauríem de saber valorar l’esforç que representa per a aquesta gent creuar tot el toll, ja que aquí des de l’època de Sòcrates, hem sabut valorar les semblances i les diferències d’aquesta gent, aquesta gent que ve aquí, al Mediterrani, en busca d’una nova vida que és la que té dret com a persona humana des del moment en que va nèixer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario