Activitat 10. Definicions Tema 2

-Noema: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.
-Prejudici: Judici previ que hem adquirit per educació, cultura, socialització,...
-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
-Autoritat: Criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú a qui se lo concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
-Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
-Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte i la seva representació de l’objecte.
-Utilitat: Per una banda operativitat en la resolució de problemes i per l’altra conseqüències beneficioses.
-Consens: Acord entre una comunitat d’interlocutors.
-Contingència: Allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.
-Necessitat: Quelcom que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera.
-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
-Món dos (Popper): Realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records,...
-Problema de la inducció: No hi ha cap justificació per passar d’enunciats particulars a enunciats universals.
-Falsacionisme: És un principi que defensa que s’ha de garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat, és a dir si no és refutable.
-Principi de verificació: Els enunciats científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats.
-Paradigma: Concepció del món que comparteix una comunitat científica.
-Ciència normal: Períodes en que existeix una comunitat de científics que comparteix i accepta un paradigma determinat.
-Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.
-Context de descobriment: Defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.
-Anarquisme metòdic: No hi ha cap mètode totalment necessari i útil, si no que tots serveixen, tot s’hi val.